Què passaria si la Placeta tanqués les portes? Doncs… segurament, RES! (ja ho diuen que res ni ningú és imprescindible, oooh!)
Que una empresa petita decideixi tancar les portes, malauradament, és un fet bastant comú i passa cada dia, no? Així doncs, podríem assegurar que si la Placeta tanqués les portes, per la tranquil·litat de tothom, el món continuaria girant.
Un altre projecte vitícola podria utilitzar el lloc físic on elaborem el vi, el celler. O bé, una família el podria comprar i fer-s’hi la casa; o una empresa, que aprofitant l’oportunitat del turisme, hi fes un hotel… O potser no passaria res d’això, i, simplement, les portes quedarien tancades sense cap mena d’activitat en el seu interior.
Llavors segurament ningú elaboraria el Blanc ecològic la Placeta. Un vi que va nàixer com a motor del nostre celler, amb la intenció de retornar-li al poble dels Guiamets la fama de gran elaborador de vi blanc. Un repte molt gran per a un celler molt petit, que ens encanta afrontar cada dia. I és que aquesta és una de les característiques comunes d’aquests petits projectes i petites empreses locals, sempre hi ha un objectiu de posar en valor allò que és únic i local del territori on es troben ubicades. Tota una mostra de respecte i estima cap a allò local, tot i ser petit, saps que estas protegint un valor molt gran, creant identitat no només al teu projecte, sinó també al lloc on estàs i a les persones que l’habiten.
Podriem viure sense el Blanc ecològic la Placeta? I tant! El trobaríem a faltar una mica, segur, ens sabria greu, sobretot a totes aquelles persones a les quals ens encanta 😉
Ostres, i què passaria amb les vinyes?
També ens podem imaginar que potser algun altre celler o viticultor/a les seguiria treballant, ho faria en ecològic?, o no?, esperem que sí, doncs la terra així ho necessita, seria una llàstima llençar tota aquesta feina que hem fet de conversió cap a l’ecològic de les nostres terres.
I si… ningú agafés el relleu de la terra? les finques s’anirien perdent, no? i el paisatge que mantenim cultivat i preciós seria a poc a poc engolit per la massa forestal que ens va guanyant terreny a causa de l’abandonament del camp. Potser seria només una vinya més perduda i anys i anys de feina feta per diferents generacions acabada, desapareguda. Imaginar-se això potser fa una mica més de llàstima.
Pensava també en una part més humana i cultural, des de la Placeta sempre que podem col·laborem amb les activitats culturals que s’organitzen, fins i tot en creem de pròpies, aportem VIDA. Estem immersos en una actuació de protecció d’un Bé Cultural d’Interés Local, l’antic Molí de la Bleda. També hem impulsat, a l’interior de les nostres instal·lacions, un espai de cotreball dins el qual s’ha creat una comunitat forta i positiva per les persones que en formem part. Tot això es sosté gràcies a que un dia el Quim i jo mateixa vam decidir obrir el celler.
Recuperant la reflexió inicial, diria que si la Placeta tanqués les portes (i com la Placeta, altres petites empreses amb grans valors) el món continuaria girant, però ho faria d’una manera diferent.
Gràcies per recolzar el nostre projecte,
Quim i Mercè
